La seducció de la subtilitat
La Galeria NostrArt ha apostat sempre pels artistes joves, i amb la proposta que aquests dies té en cartellera, pot apostar fort ja que la qualitat i la força captivadora que es desprèn de les obres exhibides són indiscutibles. Els espectadors poden combregar o no amb la línia, l'estil i la tècnica emprades per Ingrid García-Moya (Barcelona, 1968), però, contemplant el resultat del seu pinzell, la seducció és inevitable.
Relaxació, nitidesa, suggeriments, suavitat, subtilesa, sensibilitat i espiritualitat són les impressions que es transmeten a partir d'una primera visualització d'aquestes creacions que no és posible que passin desapercebudes. García-Moya afirma que la capacitat de transmetre aquesta absorbidora calma està en els paràmetres de les seves intencions, i que utilitza aquests tipus de discurs per establir la seva personal denúncia davan l'agressivitat, la materialitat i la manca de valors que imperen en la societat actual: "Vull transmetre això, però d'una manera esperançadora cap a un futur millor, ja que en el present hi ha els fonaments del demà..." Aquest es el rerefons dels seus treballs, a través dels quals, però, no només vol fer una denúncia, sinó provocar la reflexió i la implicació del seu públic.
Fent una mirada a temps nostàlgics, s'ha deixat inspirar i adoctrinar per èpoques passades com ara el Renaixement, "en què hi havia il·lusions, somnis, estima per les coses senzilles i ganes de buscar ideals".
Treballa amb grans formats perquè li donen la possibilitat de crear un espai ampli, quasi real, i envoltar-lo de l'atmosfera adecuada per sentir el pas de l'aire. Pretén aconseguir, i pràcticament aconseguieix, que les seves pintures es converteixin en una mena de finestres que incitin a ser traspassades pels qui les contemplen. Les figures protagonistes - fràgils, estilitzades i de mirada distant - són recreades a mida natural, per tal de donar la sensació que es tracta d'una persona més en l'espai en què s'integren.
La llum, l'aire, l'absència de matèria i la intuïció com a punt de partida són els elements fonamentals de l'obra de García-Moya. Una obra descargada de densitat i amb grans dosis d'esterització "per transmentre un temps atemporal". Amb la dilució de l'oli sobre la tela obté una tècnica molt propera a la de l'antic fresc a la paret de les capelles. De fet, el seu gran desig és que li encarreguin la realització d'un mural.
La llum, l'aire i la dilució de la matèria són els elements fonamentals de la subtil obra d'Ingrid García-Moya. (A la foto, Contemplació).